Rock IdentifierSistemes i hàbits cristal·lins
Punts clau
- Hi ha set sistemes cristal·lins, definits per la simetria atòmica interna.
- L'hàbit és la forma en què creix realment un cristall en un entorn determinat.
- Termes com ara drusa, botroidal i geoda descriuen hàbits comuns que encanten als col·leccionistes.
Sistema vs. hàbit
Dues idees relacionades causen confusió. Un sistema cristal·lí és la simetria subjacent de la xarxa atòmica, fixa per a un mineral determinat. L'hàbit és la forma externa en què creix un cristall individual, que depèn de l'espai, la temperatura i la química. L'halita sempre pertany al sistema cúbic, però el seu hàbit pot variar des de cubs perfectes fins a esquelets en forma de tremuja.
Els set sistemes
Els mineralogistes classifiquen els cristalls en set sistemes segons els seus eixos i angles:
- Cúbic (isomètric): pirita, halita, granat, diamant
- Tetragonal — zircó, rútil
- Hexagonal: quars, beril, apatita
- Trigonal — calcita, turmalina, corindó
- Ortoròmbic — topazi, olivina, barita
- Monoclínic — guix, ortòclasi, mica
- Triclínic — feldespat plagióclasi, turquesa
Hàbits comuns a reconèixer
L'hàbit sol ser el primer que es nota. Els cristalls prismàtics són columnes allargades (punteres de quars); els tabulars són plaques planes; els aciculars són com agulles. El drusa és un tapís de petits cristalls brillants que recobreixen una superfície. El botroidal sembla un raïm de raïm o bombolles (malaquita, hematites). Massiu significa que no hi ha cap forma cristal·lina visible, només un bloc sòlid.
Geodes, nòduls i matriu
Una geoda és una roca buida revestida per dins amb cristalls que apunten cap a l'interior o àgata bandeada: una cavitat que s'ha convertit en un jardí de cristalls. Una versió sòlida sense buit és un nòdul. La roca mare on s'assenta un cristall s'anomena matriu, i un cristall ben format que encara està unit a una matriu atractiva sol ser més preuat que un de solt.
