Rock IdentifierObsidiana
Punts clau
- L'obsidiana és vidre volcànic, no un cristall: no té cap estructura cristal·lina.
- La seva fractura concoidal extremadament afilada i la seva lluentor vítria són diagnòstiques.
- El vidre artificial i l'ònix negre en són imitacions comunes.
Vidre d'un volcà
L'obsidiana es forma quan la lava fèl·sica es refreda tan ràpidament que els àtoms mai s'organitzen en cristalls. El resultat és un vidre natural, tècnicament un mineraloide, ja que manca de l'estructura ordenada que necessita un mineral real. Sol ser de color negre atzabeja, però pot ser marró o mostrar taques de "fluor de neu", una "brillantor" daurada o una iridescència de l'arc de Sant Martí a causa d'inclusions microscòpiques.
Com reconèixer-lo
L'obsidiana és vítria i sovint translúcida en les vores delgades, amb una fractura concoidal llisa i corbada que deixa vores increïblement afilades, prou afilades com perquè els pobles antics la tallessin en forma de fulles. És moderadament dura (uns 5-5,5) i se sent càlida i lleugera en comparació amb les roques denses. Busqueu aquesta combinació d'aspecte vitri, fractures afilades en forma de conquilla i l'absència total de cristalls o grans.
Símils
El vidre manufacturat (incloent-hi la "pedra d'or" amb les seves espurnes de coure, i el vidre d'ampolla) és la major font de confusió: el vidre artificial sovint té juntes de motlle, un color perfectament uniforme o bombolles rodones atrapades. L'ònix negre i l'atzabeja també s'hi poden assemblar, però l'ònix és calcedònia amb bandes més dura i l'atzabeja és un material orgànic lleuger i càlid similar al carbó. Manipuleu l'obsidiana trencada amb cura; les vores tallen la pell fàcilment.
Descarrega'l a l'App Store Torna a la biblioteca
